L'esglèsia templera de Santa Maria Magdalena



Data del segle XIII, en estil romànic de transició al gòtic. Va ser construïda pels templers. L'església és d'una sola nau, absis pentagonal (en lloc de l'absis circular, que és l'habitual en els temples catòlics), i volta apuntada. Tant la forma de l'absis com la de la volta són característics dels templers. La portada és de mig punt. Una torre campanar es situa a l'extrem occidental de la nau. L'església té 4 capelles laterals, construïdes al llarg del temps.


L'esglèsia és templera del segle XIII.



La planta original estaria construida sota la proporció áurea.
Dibuix: Pere Rams

Alguns investigadors situen la figura de Maria Magdalena dins de l'esoterisme templer, en tant que la santa seria l'esposa de Jesucrist i el seu culte constituiria en realitat una actualització dels sistemes de creences en la Mare Terra, propis de les cultures de l'Antiguitat.

La il·luminació exterior a través de les finestres és escassa. Les mènsules de la façana principal són molt interessants i carregades de simbolisme. Tampoc cal passar per alt les marques de picapedrer: creu templera, una pota d'oca (un altre símbol templer), l'esquadra maçònica, una creu grega, entre d'altres.


Creu templera


Marca en forma de creu i potes d'oca a la paret exterior




L'esquadra masònica

En les reformes que es van produir en segles successius, es va emprar material de l'església de Santa Anna, d'Almudèfer. Al segle XIV, Almudèfer tenia més població que Caseres (aquí només hi havia 8 focs), però la situació es va anar invertint amb el temps.


A l'esquerra, una má, símbol de protecció que van fer seu els càtars, i, a la dreta,  baphomet, simbol templer


Altres figures de les ménsules


Inclosa en el catàleg de patrimoni cultural immoble de la Generalitat de Catalunya amb número 11702. També a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Interès Històric artístic del Ministeri de Cultura (Madrid, 1979).

Segons consta en l'Inventari del Patrimoni de la Generalitat, l'església de Caseres té protecció BCIL. Núm. Registre / Catàleg: 9351-I. Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme. Data Disposició: 1982.10.13. Publicació: DOGC. Publicat: 1982.12.15.


L'àbsis pentagonal, un altra senyal identificativa dels templers




La figura central



La volta és apuntada


El gos és simbol de fidelitat. L'animal és present a l'escut de Caseres, al costat de la creu del Temple (= fidelitat al Temple?)






El yin-yang

És un element que crida molt l'atenció. Un símbol xinès en un temple catòlic és una cosa molt estranya. Possiblement és una aportació dels jesuïtes, que van evangelitzar la Xina en els segles XVI i XVII, dates que coincideixen amb la reforma d'aquesta part de l'església de Caseres. Abunda en aquesta direcció el fet que l'escut dels jesuïtes apareix a la capella oposada a on s'ubica el yin-yang. 

Hi havia precedit als jesuïtes al país asiàtic una missió franciscana entre els segles XIII i XVI.


El yin-yang de Caseres és una aportació dels jesuites, que vàren evangelitzar la Xina. Només dos temples tenen simbologia xinesa en tot l'Occident catòlic: el Pilar de Saragossa i l'esglèsia de Caseres.

Hem preguntat a la seu a Barcelona de l'Orde dels Jesuïtes amb la intenció de documentar la nostra investigació i ens han contestat que no tenen cap notícia de la presència de membres d'aquesta orde a Caseres ni a la Terra Alta. 

El yin-yang és un concepte taoista que al·ludeix a la dualitat present en tot el que existeix, com dues forces oposades i complementàries: masculí-femenin, dia-nit, fred- calor ...


 Amb l'adopció de la simbología taoista xinesa, els jesuites tractaven d'adaptar els ritus i creences catòlics a la realitat i les tradicions confucionistes xineses, així com la celebració de la missa en xinès clàssic i no en llatí.

Importants personatges de la Companyia de Jesús van realitzar la seva tasca pastoral a la Xina en les dates que indiquem. Entre ells destaca Matteo Ricci (1552-1610), qui va tractar d'adaptar els ritus i creences catòlics a la realitat i les tradicions confucionistes xineses, així com la celebració de la missa en xinès clàssic i no en llatí. Això va provocar un gran conflicte en el món catòlic, arribant, a finals del segle XVII, a l'anomenada "Disputa dels Ritus", per la qual mentre els jesuïtes trobaven compatibilitat entre els ritus confucionistes i els dogmes catòlics, el Papa de Roma s'oposava rotundament i ho prohibia, encara que una excepció en aquest sentit va ser Alexandre VII, gran protector de la Companyia de Jesús. El tema es va resoldre amb la liquidació de la missió de la Companyia de Jesús a la Xina a finals del segle XVIII.


El marc de la porta a la capella on está el yin-yang no és recte, sino que está orientat cap a l'altar major. Possiblement segueix algún criteri radistèsic.

Un altre cas en què hi ha simbologia xinesa en un temple catòlic és el Pilar de Saragossa, igualment aportat pels jesuïtes, ja que en els cimboris de les 8 cúpules apareixen hexagrames de l'I Ching o "Llibre de les Mutacions". En aquest cas sí que està documentada la relació entre els jesuïtes de Saragossa i els jesuïtes a la Xina.

Tant la Basílica del Pilar de Saragossa com l'església de Caseres serien els dos únics casos a tot el món catòlic occidental en que apareix simbologia taoista xinesa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario