Serra Mitjana




Catalogació dels jaciments arqueológics del terme municipal de Caseres (Terra Alta). Universitat Rovira i Virgili. Seminari de Protohistòria i Arqueología.



La Serra Mitjana (UTM ETRS89: 267503 / 4548747)

Es coneix amb aquest nom un conjunt de jaciments de diverses cronologies, ubicats sobre el cim d’una elevació orientada d’est a oest, situada a uns tres quilometres al nord de l’actual nucli de Caseres, a la riba dreta del riu Algars, entre els barrancs dels Plans i de les Torres. 
Sembla ser que l’assentament o assentaments podria disposar-se a sobre de tres plataformes delimitades per escarpades vessants que dibuixen un perímetre d’uns 800 m2, però l’alçada relativament baixa d’aquests promontoris en limita les condicions de visibilitat si ho comparem amb altres antics assentaments del territori amb un ampli espectre visual, com La Gessera (Caseres) o el poblat de Sant Antoni (Calaceit). 
El mateix conjunt arqueològic de la Serra Mitjana inclou, a més, una petita àrea situada a l’extrem oest de la serra, a tocar de l’Algars, on s’hi aprecien restes d’una estructura aparentment aïllada de la resta del jaciment, d’uns 75 m2 de superfície i amples murs, possiblement corresponent a una torre. Fou documentat com a tal per primera vegada per Pere Bosch Gimpera, qui hi realitzà una curta intervenció, segons ell, poc fructífera. I encara que ha estat objecte de posteriors prospeccions (Puch, 1996), es troba íntegrament per excavar. 
Els materials que E. Puch documenta a les vessants de la Serra Mitjana es composen de ceràmica grollera, fragments informes de ceràmica comuna ibèrica pintada, vores de coll de cigne, vores de càlats, vores d’olla, Campaniana B, Sigillata Sudgàlica, Sigillata Marmorata, Sigillata Hispànica, ceràmica comuna romana i medieval (Puch, 1996). Tot aquest conjunt de fragments ceràmics, ens proporcionen una forquilla cronològica realment molt ampla, capaç de datar el poblat, d’entrada, entre la plena època ibèrica i el segle II-III d.n.E. 
Caldria excavar-lo degudament, però, per poder precisar les fases d’ocupació. Pere Bosch Gimpera, al seu diari d'excavacions (pàg. 6) diu "...a la costa de la part sud de la serra, els testos grollers ibèrics i romans (terra sigillata) apareixen en gran abundància barrejats amb pedres evidentment baixades de dalt...".
 A més, hem d’indicar que si bé tal com ja havia apuntat Bosch Gimpera el sediment al jaciment és molt pobre, les estructures conservades tenen molta prestància, doncs majoritàriament s’entreveuen murs consistents de força amplada, fet que ens podria situar davant d’algun tipus de recinte fortificat de control de l’entorn, ja dins de l’època romana. Una intervenció arqueològica en aquest indret permetria conèixer bé el desenvolupament de la presència romana en aquest territori, i amb les dades que tenim actualment, l’espai podria ser valoritzat socialment. 


La muralla del poblat, al costat nord

No hay comentarios:

Publicar un comentario