Els Corralets


Coordenades: 41º4'30'' N - 0º13'15'' E

Datació: De la Primera Edat del Ferro a temps recents, amb una ocupació romana rellevant (una vila romana) al voltant del canvi d'era.

DescripcióPoblat sobre el riu Algars, en el límit amb el terme municipal de Batea. El seu nom ve d'una sèrie de corrals de l'entorn, del que queden algunes restes i en els quals s'observa que s'ha emprat pedra del primitiu poblat iber. Possiblement el poblat s'estenia pel cim del turó i els seus vessants, encara que actualment ja no queda cap estructura en peu. S'han trobat restes de ceràmica ibera i romana (tardorepublicana i altoimperial són les més comunes). Conserva diverses agrupacions de roca arenisca amb cassoletes que segurament van haver de servir per fixar estructures de fusta.

Orientació: no es pot establir


Energía: 22.000 ubv (equival a 7 sobre 10), com correspòn als llocs d'hàbitat.




Vista general de Els Corralets, amb les restes de corrals a part inferior del turó




Enric Puch Foncuberta, El poblament ibèric i romà a la Terra Alta.

El Corralets

- a l’extrem nord del terme municipal
- 41º04’35’’ N 0º13’22’’ E
- 392 m sobre el nivell del mar
- agafar la carretera  N-230 i prop del quilòmetre 427, on està la Venta de Clemente, seguir el camí que passa pel mas Cremat i el mas del Pagano. El jaciment està situat a uns set quilòmetres de la carretera.

És un petit tossal situat a un dels revolts del riu Algars, i que té una alçada d’uns vint metres en relació al llit del riu. Les seves vessants només són pronunciades per les parts oest i sud. Al cim hi ha un banc de roca de pedra arenosa i té possibilitats defensives naturals encara que insuficients sense obra artificial.

No hi ha cap resta constructiva antiga, destruït sens dubte per a la construcció d’uns corrals de bestiar, ara en runes i que donen nom al lloc, d’una masada i de les parets dels bancals de conreu. A les construccions modernes són molt visibles els materials reaprofitats però no trobem res que faci referència a com eren les construccions antigues. Els materials ceràmics són abundantíssims, i estan escampats per totes bandes –per uns cinc mil metres quadrats de terreny- sobretot a les costes, i arriben quasi be a nivell del riu.




Restes de muret, que podría pertànyer al primitiu poblat íber o a la vila romana posterior.


Els voltants són camps de conreus planers, de secà amb ametllers i oliveres, i de regadiu aprofitant les aigües del riu Algars, canalitzades per una sèquia anomenada del Pagano, que passa quasi pel mig del jaciment. 

Sembla que el professor Bosch Gimpera (...) va realitzar una prospecció superficial del jaciment l’any 1914, fruit de la qual foren els materials (...) ingressats al Museu Arqueològic de Barcelona avui perduts.

(...) Els  materials que estudiem tot seguit són fruit de troballes que vam fer nosaltres en prospecció.

MATERIALS ARQUEOLÒGICS (FIG 13, 14, 15 i 16)

Ceràmica feta a mà

- fragment de vora exvasada. Desgreixant granulós, de quars (C1)
- fragment de vora exvasada d’urna de cos esfèric amb decoració de cordons aplicats i impressions digitals al coll paral·leles a la vora. La pesta és grisa fosca (C2, 3 i ,6)
- vora d’escudella amb desgreixant micaci groguenc (C5)

Ceràmica fet a torn-ibèrica

- vora d’olla gran decorada amb una franja horitzontal i el coll amb una línia de color vermell (C4)
- fragment de vora de vas exvasat amb decoració d’una línia al llom. Decoració vermell vinós. Pasta beix (C7)
- tapadora decorada amb línies paral·leles i una franja de cercles concèntrics. La pasta és beix, ben cuita (C8)
- fragments decorats amb línies i bandes paral·leles (C9 ,10, 11, 13)
- fragment de cos decorat amb bandes paral·leles i semicercles concèntrics que pengen de la banda inferior (C12)
- fragments de vora tipus coll d’ànec amb decoració d’una línia a l’extrem superior del llavi (C14, 15, 16)
- plat imitació de la forma 27 de la Campaniana A. Pasta color ocre clar. La decoració consisteix en una línia concèntrica a l’interior i una altra a la vora (C17)
- fragment de vora exvasada amb decoració d’una línia horitzontal a la part interna de la mateixa (C18)
- fragments de vora d’olla de grans dimensions (C19 i 20)
- dolium, variant de l’olla esfèrica (C21)
- vora molt exvasada semblant als colls d’ànec però molt estilitzat. La pasta és beix (C22)
- fragment de vora de colador, o bé amb un forat de suspensió. Pasta beix (C23)




Els corrals, que es vàren fer servir fins fa poc, fets amb pedra provinent del primitiu jaciment íber




Paret dels corrals


Campaniana A

- un fragment informe

Sigilita Aretina

- fragment de la forma Goudineau 17 corresponent al servei 1. Argila beix, plana i molt depurada. Vernís fi i del color vermell. Correspon al període primerenc de Loeschcke (30-20 a.C) (C24)
- fragment decorat. Argila blana de color beix. Vernís ataronjat (C25)
- fragment de peu de pasta molt ben depurada. Vernís cremós (C28)
- fragment de cos de la forma Draguendorff 24/25 (C29)

Sigilita Sudgàlica

- fragment de la forma Draguendorff 15/17 de pasat dura i vernís brillant, espès i fosc (C26)
- fragment de vora de la forma Draguendorff 49 (C27)

Sigilita Hispànica

- Fragment de vora i cos de la forma Draguendorff 37. Pasta granulosa i vernís taronja (C30, 33, 35, 36)
- Fragment amb ”grafitti” (C32)
- Fragments decorats amb mètopes, rosetes i cercles senzills i dobles, pertanyents probablement a la forma Draguendorff 37 (C40, 41, 43, 45, 46, 47, 50, 51, 52, 54)
- Fragment de vora de la forma Draguendorff 37 tardana (segles IV y V d.C.) (C38 i 44)
- Fragment de la forma Draguendorff 15/17 (C48)


Cassoletes




Cassoletes


Sigilita Clara A

- vora de la forma Hayes 2. Vernís consistent i brillant de color ataronjat clar. Superfície granulosa. Té una cronologia que va des d’època Flàvia tardana fins a finals d’època Atoniniana (C55)
- vorta de la forma Hayes 2 (Lamboglia 4/36) amb relleu aplicat. Es pot datar a l’època Severiana. La pasta és ataronjada i el vernís és fosc i porós (C59)
- fragments de vora i peu de cassola de fons estriat en sigilata clara A, forma Hayes 23. Vernís taronja mat i porós (C60, 62, 64, 65)
- fragment de tapadora de vora fumada en sigilata clara A (C56)
- vora de la forma Hayes 14/7
- vora de la forma Hayes 6 (C63)
- fragment de peu

Sigilata Clara D

- forma oberta de parets grosses i mides grans. Vernís taronja mat i fosc que es confon a la part externa de la vora amb el color de l’argila. La cara externa no té vernís. Té una cronologia que va del 300 d.C al segle VI o principis del VII (C67)

Ceràmica comuna romana

- vores de cassola de “vora aplicada”. Tenen una cronologia que va des de l’últim quart del segle I d.C. fins a la segona meitat del segle IV d.C. (C68, 69)
- coll de gerra de pasta blanquinosa (C70)
- fragment de petit vas cònic amb vora obliqua de parets fines. Pasta marró. Té una cronologia pre-imperial. Forma Vegas 27 (C71)
- fragments de plats-tapadora de vora fumada. Forma Vegas 16 (C72)
- fragment informe d’olla “vermell intern pompeià”
- bloc d’una sola nansa amb boca ampla i coll poc mat
Cas 44. Argila marró vermellós. Té una cronologia que va des del segle II a.C. fins a principis del segle II d.C. (C73)
- coll d’àmfora Dressel 2

Ceràmica Alt Medieval

- olles de vora exvasada amb decoració d’una banda incisa a la part inferior del coll. Pasta grisa, mal depurada, dura i amb un desgreixant groller i molt visible (C74-76)

Varis

- un pondus fragmentat sense decoració (C78)



CONCLUSIONS I CRONOLOGIA

És un jaciment de dimensions considerables, les quals desconeixem amb precisió donat l’alt nivell de destrucció que ha sofert.

Les ceràmiques ens donen un marc cronològic molt gran que va des d’una Primera Edat del Ferro fins a l’època Medieval i tal vegada època Moderna, si be sembla que la seva màxima influència la trobem a l’època Tardo-republicana i Alt Imperial romana, si tenim en compte la major abundància dels materials d’aquesta cronologia: sigilita aretina, forma Antigua (C24) datable cap als anys 30-20 a.C, sigilita Sudgàlica. S. Hispanica –que sembla porvinent, en alguns casos, dels taller de La Rioja- i Sigilita Clara A, així com ceràmiques comunes romanes d’aquest període.

Hem de pensar doncs en un poblat ibèric, de petites dimensions, que aprofita la favorable situació del lloc al costat del riu d’Algars, important via de comunicació, i amb camps plans i possibilitats agrícoles, que seria substituït a època tardo republicana romana o alt Imperial per una vila romana que perviuria fins a època medieval. La masia que hi ha al lloc actualment i les corralisses poden ser un testimoni del poblament a aquest lloc fins a molt poc temps.






Generalitat de Catalunya. Patrimoni arqueològic de Caseres


Nom: CORRALETS, ELS

Localització:
Caseres (Terra Alta) Batea (Terra Alta)

Cronologies
Des de Bronze Final III (-900 / -650) Des de Romà Baix Imperi (450 / 476).

Tipus de jaciment

Lloc d'habitació sense estructures. 
Lloc d’habitació amb estructures conservades de la vil.la.

Descripció
Es tracta d'un petit turó situat en un dels meandres del riu Algars i té una alçada d'uns 20 m per sobre del llit del riu, que discorre per la part més baixa de la vessant sud. Les seves vessants només són pronunciades per les parts oest i sud. Al cim hi ha un banc de roca de pedra sorrenca. Els voltants són camps de conreu planers amb ametllers, oliveres i vinya, alguns d'ells de regadiu. 

Per accedir-hi, des de Caseres, cal seguir el camí que surt de la carretera N-420 a la Venta, just davant de la carretera TV-3344; seguir el camí durant 300 m, fins trobar un desviament; cal seguir el camí de la dreta durant 1.350 m, fins trobar una cruïlla; seguir pel camí de la dreta durant 700 m fins una nova cruïlla, agafar el camí de la dreta, conegut com Camí dels Plans; a uns 200 m hi ha un altre desviament a l'esquerra, és el Camí dels Corralets, caldrà seguir-lo durant 3,6 km, fins trobar, a l'esquerra del camí, una bassa abandonada i un turonet amb les restes d'uns corrals enrunats i un maset.



Ceràmica


A la part central del turó i a la vessant sud d'aquest, que és on no hi ha restes de construccions més modernes (una bassa en desús, una masia i les restes d'uns corrals) és on es documenten evidències de murs antics. Un mur longitudinal, de 23 m de llarg i 80 cm de gruix, sembla que constituiria el límit meridional de la vil·la, bastit amb doble parament de pedres grosses i mitjanes, en el que s'hi adossen murs transversals també de 80 cm de gruix, que delimiten una estança rectangular de 2,8 m d'ample i del que se'n conserva una llargada de 4,5 m. A l'oest d'aquesta estança s'observa un empedrat amb grans lloses d'uns 5 m de costat. 

El material ceràmic és molt abundant i abasta un període cronològic que va sense solució de continuïtat des del Bronze Final fins al Baix Imperi. Conjunt ceràmic compost per ceràmica a mà de vora exvasada i decoració de cordons aplicats i impressions digitals; ceràmica ibèrica; campaniana A, campaniana B; TSI (Goudineau 17, Drag. 24/25); TSG (Drag. 17/15, Drag. 49); TSH (Drag. 37, Drag. 37-decorada, Drag. 37- tardana i Drag. 15/17); TSA-A (Hayes 2, Lamb. 4/36A, Hayes 23, Hayes 14/7, Hayes 6); TSA-D; ceràmica comuna romana (Vegas 27, Vegas 16); àmfora romana (Dressel 2/4, Dressel 8, Haltern 70); dolia; tegula i ceràmica alt medieval.


Ceràmica


Estat de Conservació
Regular

Tipus intervenció
1998, Prospecció, Projecte d’investigació 

Protecció: Declarat EPA

Data Declaració: 07/11/2011

Documentació

Fotogràfica
Una fotografia en blanc i negre.

Gràfica

ICC (1995). Mapa topogràfic de Catalunya, 1:5.000, 470-2-5(242-141), Mas de l'Eufrasi.
Planta jaciment: Puch Fontcuberta, E., fig. 26.9.

Memòries i informes
Memòria de la II Campanya de prospeccions a la Conca del riu Algars, 1998: Arxiu Servei d'Arqueologia.

Referències bibliogràfiques

BAYERRI, E, 1935, Historia de Tortosa y su comarca.

No hay comentarios:

Publicar un comentario