Caseres

La Gessera

Marc Prades Painous, Anàlisi arqueològica del territori, els paisatge i els models de poblament a la Terra Alta des del Bronze Final fins a època ibèrica.

MUNICIPI: Caseres (Terra Alta) UTM: 267866, 4547653 

La Gessera és un jaciment situat al cim d’un turó força agrest, d’accés molt complicat per qualsevol de les seves vessants a excepció de la cara nord, que és per on resulta més planer arribar-hi, tot i que no deixa de tenir certes dificultats en alguns trams del camí. Des del seu emplaçament domina visualment un tram de la conca del riu Algars i altres assentaments importants com el poblat de Sant Antoni de Calaceit, a més d’un dels eixos viaris que hauria pogut unir aquest, ja esmentat, amb el poblat del Coll del Moro de Gandesa (Moret, 2002: 165). Tot i haver estat objecte de sondejos per Joan Cabré i Santiago Vidiella entre 1092 i 1903, no seria excavat sistemàticament fins el 1914 sota la direcció de Pere Bosch Gimpera. Alguns dels materials extrets durant la campanya d’octubre de 1914 i dipositats al Museu Arqueològic de Catalunya serien revisats per Joan Sanmartí Grego durant la primera meitat de la dècada del 1970 i, posteriorment, un altre lot de materials, juntament amb les estructures mal conservades in situ, foren reexaminades l’any 2000 per Pierre Moret. 

Vista del jaciment des de la vessant sud

Les conclusions extretes a partir de l’estudi dels materials realitzada per Moret han estat fins ara partidàries de fixar una fase d’ocupació que s’iniciaria a mitjans del segle VI aC i s’allargaria durant tota la fase ibèrica, arribant fins i tot al segle I aC (Moret et alii, 2006; Moret, 2008; Bea, 2012). No obstant això, les darreres revisions dutes a terme pel GRESEPIA (URV) del material extret de La Gessera durant la campanya de 1914 i dipositat al Museu Arqueològic de Catalunya, han identificat tipologies fenícies que podrien remuntar les fases més antigues d’aquest assentament fins al segle VII aC, la qual cosa, però, haurà de ser verificada mitjançant una reexcavació sobre el terreny. Sembla no haver-hi dubte, malgrat tot, que en un context del Primer Ferro-A, en cas que puguem situar la primera fase al segle VII a.n.e., devia tractar- se d’un complex corresponent a un edifici aïllat i de tipus diferencial, i no pas a un poblat de petites dimensions (Moret et alii, 2006), ja que ens trobem al davant d’un assentament molt reduït (150 m2), sense presència d’elements atribuïbles a diferents espais d’hàbitat, com ara llars, i amb una elevada taxa de materials d’importació de luxe. Es tractaria, possiblement, d’un model de residencia diferencial o espai representatiu (Bea, 2012), encara per determinar a falta d’estudis més exhaustius, que sorgeix durant el Primer Ferro-A i perdura com a tal fins a finals del segle VI aC. Podria ser comparable a altres casos ben documentats d’espais representatius o residències diferencials situables en cronologies del VII-VI aC al territori del Matarranya-Algars i curs inferior de l’Ebre, com el El Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs), Aldovesta (Benifallet), o Sant Jaume-Mas d’En Serrà (Alcanar), o altres casos corresponents al segles VI-V aC, com el Tossal Montañés II (Valdeltormo), La Torre del Coll del Moro (Gandesa), la Torre T-3 de l’Assut (Tivenys), etc.  

A la Gessera, de les fases corresponents a la Primera Edat del Ferro, se’n conserven alguns murs perimetrals d’ortostats i materials com ara una copa etrusca de bucchero nero datada de mitjans del segle VI aC (Sanmartí, 1975), o un plat fenici corresponent al VII aC, tal com hem pogut comprovar recentment en estudiar els materials recuperats de les excavacions de Bosch Gimpera (1914), a més de vasos a mà de formes molt variades. 

El carrer central


Tot sembla indicar que, a finals del segle VI a.n.e. l’assentament de la Gessera seria destruït i es produiria un hiat d’ocupació que no finalitzaria fins l’inici de la segona fase d’establiment, corresponent a l’Ibèric Ple (450-200 aC) (Bea et alii, 2012). P. Moret proposa una transformació de la funcionalitat de l’edifici cap a un possible graner fortificat degut a la impossibilitat de seguir considerant-lo com un poblat, ja que, malgrat que les compartimentacions internes daten d’aquest moment, la superfície dels àmbits continua sent massa petita per ser un espai habitable, i a més, no ha estat documentat cap tipus de llar ni equipaments domèstics propis de les cases ibèriques (Moret et alii, 2006 i Moret, 2008). Els materials més destacables d’aquesta fase són quatre vasos àtics de la primera meitat del segle IV i set vasos de vernís negre del segle III (Sanmartí, 1975). Existeixen dos fragments ceràmics, per altra banda, que han fet plantejar la possibilitat d’endarrerir la cronologia fins al segle I aC. Es tracta d’un fragment de Campaniana B (forma Lamb. B-5) i un fragment de vora d’àmfora Dressel 2/4 (Moret et alii, 2006). 

Podem establir, per tant, que la vida útil de la Gessera, correspon a un període extensible entre els segles VII-I aC, tot i que, possiblement, tingué diferents funcionalitats al llarg del temps i presenti hiats d’ocupació. Per altra banda, però, cabria considerar que la presència de dos fragments ceràmics corresponents al segle I aC representen un percentatge extremadament baix del volum total del material extret, per la qual cosa considerem que les fases d’ocupació establertes a partir del segle II aC són, si més no, un tant dubtoses.