Caseres

La Gessera

Enric Puch Foncuberta, El poblament ibèric i romà a la Terra Alta.

- 41º02’55’’ N 0º14’20’’ E

- alçada 420 m

- Descripció

La serra de la Gessera està situada a un dels meandres del riu d’Algars, i s’anomena així perquè hi ha un dipòsit de ges. El cim forma un replà a l’extrem nord-est del qual s’aixeca un petit cim, ovalat, on es troben els restes del poblat. Aquest segon tossalet, per la part nord és totalment inaccessible doncs les vessant són molt tallades. Per la part est també és de difícil accés; en canvi per l’oest i el sud el tossal forma una mena d’escales.

La planta del poblat és de carrer central envoltat d’habitacions rectangulars, fetes de parets de pedra sense treballar i amb tapia i totxos. Tot el conjunt està envoltat per una muralla exterior feta amb una base de grans lloses enclavades al terra.

La vegetació de l’entorn és de tipus estepari i sols hi ha conreu a les valls i plans del peu de la serra. (...)

La Gessera abans de la intervenció del 2014

- Treballs realitzats i bibliografia

El jaciment fou descobert per Joan Cabré Aguiló, de Calaceit, que va fer una petit excavació (...). Més tard, fou totalment excavat, a 1914, per Josep Colomines sota la direcció d’en Pere Bosch Gimpera (...)

Segons Bosch  a l’excavació les parets tenien una alçada màxima de 1,80 metres (...)

L’estratigrafia trobada era:

* una capa de terra negrosa vegetal d’uns 25 cm.

* Terra vermellosa cremada, que prova que el poblat fou incendiat, fins uns 20 cm del sol primitiu, amb abundància de pedres de les parets i fang del sostre

* Uns 20 cm de terra gris cendrosa, on es van fer la majoria de les troballes arqueològiques. (...)

- Materials arqueològics

Bosch es qui dona la primera crònica dels resultats i materials trobats a les excavacions:

Deixant de banda els fragments de vasos (...), es troben els següents objectes: uns grans trossos d’una fulla punxeguda de ferro i un mànec cilíndric, del mateix metall; un objecte de plom de difícil identificació; una sivella de bronze; ossos d’animals; unes quantes fusetes i un fragment d’argila amb meandres incisos.

Plànol d'en Pere Bosch Gimpera

Els vasos es poden agrupar en diferents sèries:

Cerámica feta a mà

* Una mena de fang groller negrós, ornat amb una sèrie d’incisions o impressions digitals fetes sobre la paret del vas, sense l’aplicació d’un cordó de fang al coll, a la qual corresponen vasos amb una nansa, gerres grans i colls de tapadora.

* Un grup semblant a l’anterior però de pasta menys grollera i de color vermell. Fragments de gerres grans, amb un cordó aplicat al coll del vas, sobre el qual s’imprimeixen els dits per formar l’ornamentació.

* Un tercer grup compost per vasos fets amb un fang molt fi de diferents tonalitats, per efecte de la cocció i la cremació posterior en produir-se l’incendi del poblat, i que no tenen cap ornamentació. Les formes reconstruïdes són plats fondos i copes.

Ceràmica feta a torn

* Una mena de pasta negrosa, de superfície molt ben polida. S’ha reconstruït una copa de forma molt elegant, amb dues nanses en sentit horitzontal.

* La segona classe és la típica ceràmica ibèrica, de pasta rosada, ben cuita, pintada amb senzilles bandes vermelles o línies onejades paral·leles.

Les formes principals són les següents:

Gerres de diferents mides i perfils, amb nanses. De vegades no tenen decoració i porten damunt de les nanses unes línies paral·leles incises. Plats fondos amb senzilles faixes roges, a vegades també les porten per la part de dintre del vas. Fragments d’oinochoes amb línies onejants a la boca i coll.

Sanmartí ha estudiat les ceràmiques d’importació que van aparèixer a les excavacions de 1914 i que són:

* Un kylix de “buccero nero” etrusc, que ha datat cap a mitjans del segle VI a.C.

ï* Una nansa d’una cràtera de campana, segurament de figures roges, del segle IV a.C.

* Un fragment de vora d’un plat de la forma Lamboglia 21, del segle IV a.C.

* Dos fragments d’una cràtera de la forma Lamboglia 40, datable cap a la primera meitat del segle III a.C.

* Restes de tres plats de la forma Lamboglia 26 i de dues copes de la forma Lamboglia 27, totes de la primera meitat del segle III a.C. i que corresponen al taller de les “pàteres de tres palmetes radials de Rhode”

* Un fragment de plat en Campaniana B, de la forma Lamboglia 5, datada cap a la segona meitat del segle II a.C.

* Coll d’àmfora de la forma Dressel 2/4 d’origen laietà, datable a l’època d’August o potser més tard.

Pere Bosch Gimpera junt amb les persones de Caseres que vàren participar a l'excavació del 2014

- Conclusions i cronologia

Hi ha material del segles VI, IV, III i II a.C. Aquest jaciment es considera tradicionalment com que pertany a la fase de transició a la cultura ibèrica, que s’inicia cap al segle VI, per continuar després, amb algun període amb importacions, que podria correspondre a les fases d’abandó, fins al segle II a.C. A la Gessera hem esmentat la presència d’un kylix etrusc en Buccero Nero de mitjans del segle VI, per trobar tot seguit, després d’un segle sense importacions, una forta concentració de les del segle IV i III, que són productes àtics i protocampanians occidentals. Tot seguit no tenim res de la primera meitat del segle II a.C., i sí, en cavi, els restes d’un plat de Campaniana B de la segona meitat del segle. Per finalitzar, la presència en aquest poblat d’una àmfora laietana del tipus Dressel 2/4, demostra que al segle I o II de la nostra era el poblat va conèixer una curta freqüentació que va poder ser menys o més esporàdica.

Les datacions que proporcionen les importacions localitzades al jaciment de la Gessera permeten pensar que estava habitat a la fase inicial de la iberització del Baix Aragó, que tenim que situar al segle VI. L’ocupació va durar, amb un hiatus al segle V, fins al segle II a.C. amb una freqüentació, potser esporàdica, després del canvi d’era.

La situació del jaciment a la cruïlla de dos camins naturals com són el riu d’Algars i el que comunicava el jaciment del Coll del Moro del Calar de Gandesa i el de Sant Antoni de Calaceit afavoria el comerç i la presència de materials d’importació.

Des del jaciment hi ha comunicació visual amb gran quantitat de jaciments d’època ibèrica: Sant Antoni de Calaceit, el Puig de Caseres, -situat a un quilòmetre, de la Gessera, en línia recta-, la Serra Mitjana de Caseres –situat a dos quilometres, al nord-, els Corralets de Caseres, el Coll de Moro d’Al-Mudefar, etc.