La Gessera


La Gessera





Coordenades: 41º2'50" N - 0º14'16"E


Datació: una ocupació inicial al segle VII a.n.e.; un incendi i primer abandonament a finals del segle VI a.n.e.; nova ocupació al segle IV a.n.e. i abandonament final al segle II a.n.e.

Orientació: E-W

DescripcióLa Gessera s'aixeca sobre un petit turó al qual s'accedeix únicament des del nord-est, ja que en la resta de costats l'accés és molt difícil. L'extensió és reduïda, d'uns 150 m2. 

En la seva forma actual, presenta una forma típica de les construccions iberes, amb carrer central i habitacions a banda i banda. El reduït d'aquestes habitacions (amb prou feines 1.5 m d'ample en molts casos) crea la incògnita del seu ús, ja que descarta que estiguem davant d'un poblat. Les peces trobades són de molt alta qualitat, el que afegeix encara més incertesa a la interpretació d'aquest jaciment.


Nivell energètic: un nivell mitjà de 13.000 ubv. Això descarta que la Gessera fos un poblat (nivell de 20.000 a 24.000 UBV), un lloc sagrat (nivell de més de 25.000 UBV) o un lloc d'enterrament (nivell de 3.000 UBV) i col·loca a aquest jaciment com un lloc que tindria un ús social que desconeixem a causa que ens falta molt per saber de la cultura ibera, encara que l'estudi radistèsic que podeu trobar en aquest blog ens aporta unes quantes dades d'importància.


Equinocci de la tardor 2020. El sol sobre la Roca Sanadora (foto: Marc Boldo)






Texte dels cartells  informatius del jaciment:


Cronologia

Segle VI a.C.
Primera fase d’ocupació. Possiblement es tractaría d’una residència fortificada

Segle IV-II a.C.
En plena època ibèrica, es transforma completament l’espai. Es construeix un complex amb una estructura de passadís central i àmbits a banda i banda del mateix.

1902
S’inicien els treballs  al Baix Aragó i Caseres per part de Juan Cabré. Entre aquests, intervé al “Puch” (La Gessera).

1914
Pere Bosch Gimpera excava completament La Gessera, sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Catalans.

2014
L’Ajuntament de Caseres encarrega al Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili, recuperar l’espai arqueològic de La Gessera.

Les primeres dades sobre l’ocupació del paratge que avui dia coneixem com La Gessera es deuen a Juan Cabré Aguiló, qui ens cescriu el jaciment que ell anomena el Puch, a Caseres, com un lloc elevat i inaccesible, de reduïdes dimensions i pobresa material. Acaba dient: “Las cámaras, muy estrechas; todo parece indicar la ausencia de posseedores acomodados”.


Juan Cabré



La campanya arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans al límit de Catalunya i Aragó (Caseres, Calaceit i Maçalió), 1914

Pocs anys després, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), s’interessaria de nou pel lloc. Pere Bosch Gimpera arribaria a Caseres la darrera setmana de setembre de 1914, sol.licitant al mestre d’estudi Àngel Esteve que l’acompanyés a visitar els jaciments arqueològics del municipi. Després d’una breu intervenció a la Serra Mitjana, la primera que Bosch Gimpera dirigia, i que va donar uns resultats molt pobres, va dirigir el seu interés cap a La Gessera, excavant completament el jaciment.


El territori


Els materials recuperats durant la intervenció foren traslladats a Barcelona.



Materials de l'excavació del 1914


Bosch Gimpera donava el resultat dels treballs efectuats en un informe tramés a Francesc Martorell, secretari-relator de la Junta de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, que ho referia a la Memòria de l’Institut.


Pere Bosch Gimpera



Pere Bosch Guimpera i algunes persones de Caseres que varen participar a l'excavació del 1914


Croquis del jaciment i notes d'en Bosch Gimpera



La intervenció arqueològica del GRESEPEIA (Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia). Universitat Rovira i Virgili, 2014.

Després de 100 anys d’abandonament, el 2014, l’Ajuntament de Caseres va decidir recuperar un dels elements patrimonials més singulars del municipi. Fou així que es va tornar a excavar el jaciment, consolidant-lo i dotant-lo dels elements museístics necessaris per fer-lo entenedor als visitants, recobrant la memòria del mateix.


La Gessera después la intervenció del 2014 del Gresepeia



Jaciment arqueològic de La Gessera. Caseres

El jaciment arqueològic de La Gessera presenta dos moments d’ocupació molt ben diferenciats: una primera fase al llarg del segle VI a.C. i un segon període comprés entre els segles IV i III a.C.

Si bé el coneixement de la fase més antiga és molt parcial degut al seu desmantellament per a bastir les estructures més modernes, sabem que compta amb un mur perimetral construït a base de grans lloses verticals. Tot sembla indicar que es tractaria d’una residència fortificada aïllada, un tipus d’hàbitt que es relaciona amb el sorgiment d’una aristocràcia dominant al territori, en l’època inmediatament precursora de l’anomenada cultura ibèrica.



Diversos moments de la intervenció del 2014


L’ocupació més moderna, ja plenament ibèrica, es troba ben definida. Es manté el mur perimetral aixecat durant la primera fase, peró es transforma completament l’espai interior, esdevenint un complex amb una estructura d’espai central i àmbits a ambdós costats. Es descarta la idea d’un poblat convencional tant per les reduïdes dimensions dels recintes comper la inexistència d’evidències de vida domèstica. L’orientació de l’edifici, amb un passadís que ens guia cap a la sala situada més al fons (A), l’única on arriben els rajos solars que entren directament per la porta durant les albades dels equinoccis de primavera i tardor, és un altre indici de la seva excepcionalitat.

Les intervencions efectuades al jaciment han permés recuperar alguns objectes materials, bàsicament vaixella ceràmica, corresponents als seus moments d’ocupació. Així, de la primera fase hi trobem tant restes de vasos a mà, de cuina i d’emmagatzematge, com ceràmica a torn, entre la que cal destacar la procedent de l’òrbita fenícia. Del període ibèric destaca la vaixella indígena, per sobre tot els vernissos negres, originaris del món grec, un altre dels elements que ens expressen la singularitat del recinte.



Informació sobre les diversas fases del jaciment.

No hay comentarios:

Publicar un comentario