Poblat del Coll del Moro d'Almudèfer



La muralla del poblat está molt bé conservada en alguns punts. Arriba a una alçada de fins a 1,5 m.

coordenades: 41º2'55'' N 0º18'28'' E

datació: una primera ocupació del poblat dataría del 700 a.n.e.; les muralles són posteriors, del 400 a.n.e.

descripció
- poblat de forma ovalada, que ocupa el cim d'un turó, amb dimensions d'uns 10 m. en la seva part més ampla i de 25 m. en la seva part més llarga
- el poblat estava amurallat, malgrat la petita superfície que ocupa, que es de poc més de 100 m2.
- conserva restes de la muralla fins a 1,5 m d'alçada en alguns llocs
- la conservació de la muralla de les zones nord, est i sud és  bastant bona; especialment en la part nord
- la conservació de la muralla a la part Est és molt deficient; en molts punts ha desaparegut.
- molt poques restes de ceràmica
- moltíssima vegetació, tant en l'accés com en el propi poblat, el que fa molt difícil el seu estudi si no es porta a terme una neteja prèvia

- no s'observen traçats de carrers a causa de la vegetació tan espessa


- nivell energètic: 22.000 uBv, notablement alt (equival a un 7 sobre 10)


El poblat està situat a uns 6 km de Caseres en direcció Gandesa. Cal desviar-se uns 700 m de la carretera nacional




Ubicació del Coll del Moro d'Almudèfer, aprop de la carretera nacional




Plànol del poblat. En vermell, la zona de millor conservació de les muralles.




Enric Puch Foncuberta, 'El poblament ibèric i romà a la Terra Alta

Com a restes visibles el jaciment presenta una muralla molt ben conservada a trossos de més de dos metres i mig d’alçada i que l’envolta totalment. Té forma allargassada –una vintena de metres- i estreta –no més de cinc metres d’amplada-, amb els extrems arrodonits. Està feta de pedra seca de mides regulars i assentada a sobre dels blocs de pedra que hi ha al cim del tossal. No es veu la compartimentació interna degut a la vegetació.

Els restes ceràmics i d’altres classes són escassíssims en superfície, això fa pensar que la conservació del jaciment és bona, no ha estat mai excavat i l’anell murat es conserva suficientment per que no succeeixi com a altres llocs on les restes arqueològics en desaparèixer les parets cauen per les vessants del jaciments.

Té comunicació visual amb el jaciment del Coll del Moro del Calar de Gandesa i amb el de Sant Antoni de Calaceit, així amb el del Puig de Caseres i la Gessera d’aquell mateix terme municipal.

L’única referència bibliogràfica d’aquest jaciment la trobem a Monner i Estopiñà, que diu: “el Coll del Moro de l’Al-mudefar és el punt més alt del terme del mateix nom. Allí hi ha una torre prehistòrica que dominava els poblats del Coll del Moro del Calar, el de Sant antoni de Calaceit i el d’Horta. (...)”

Les restes ceràmiques i arqueològiques que siguin estructures constructives són escassíssimes, la qual cosa parla en favor d’una bona conservació del jaciment. Només es troben petits fragments de ceràmica feta a mà i a torn, en tot cas informe, però que per les seves característiques són de la Primera Edat del Ferro i Ibèrics, sense poder fer cap afirmació més concreta.

El jaciment, situat a un lloc poc apropiat per als conreus, si bé si que ho es per la ramaderia, les seves petites dimensions (aproximadament cent metres quadrats) i el seu aspecte molt defensiu fa pensar més be en una torre de senyals òptiques, de tipus militar, que en un lloc d’hàbitat normal, ,es a dir, un poblat.

La seva posició dominant, ja assenyalada, degué ser el factor determinant en la seva funcionalitat afavorint la comunicació entre els poblats de la mateixa tribu ibèrica: la Ilercavonia.

Cronològicament hem de situar el jaciment a l’època plenament ibèrica ja que l’aparell constructiu de la muralla és molt semblant al d’altres jaciments de la mateixa cronologia como el Coll del Moro de Calar de Gandesa, Sant Antoni de Calaceit o el dels Castellans de Queretes (Terol).



El Coll del Moro d'Almudèfer. El poblat está al cim del turó




Des del poblat, el contacte visual amb el poblat ibèric de Sant Antoni de Calaceit és perfecte



A l'interior del Coll del Moro d'Almudèfer només s'observen pedres disperses, degut a l'abundantíssima vegetació



Marc Prades Painous, Anàlisi arqueològica del territori, els paisatge i els models de poblament a la Terra Alta des del Bronze Final fins a època ibèrica

MUNICIPI: Caseres (Terra Alta) UTM: 273741, 4547647
Es tracta d’un assentament situat sobre un turó prominent de la Serra de Botja, al límit entre el terme de Caseres i el de Batea, que per les seves característiques li devien permetre una bona 67 defensabilitat natural i una excel·lent visibilidad.

 Sembla observar-se una potent mur defensiu d’un metre d’amplada que envolta un petit recinte d’uns 100 metres quadrats de superfície que s’intueix que es troba compartimentada mitjançant murs transversaux.

 La ceràmica en superfície es molt escassa, potser a causa de que el jaciment es trobi en bon estat de conservació. Foren documentats alguns fragments de vora de coll de cigne, vores d’olla exvasada, algunes nanses i un fragment informe de gran contenidor, segurament de tenalla, amb bandes de decoració pintada (Puch, 1996: 57).

Pels materials visibles en superfície, hauríem de datar aquest establiment en plena època ibèrica, i en aquest context hauríem de pensar en algun tipus de petit complex defensiu aïllat, degut a les característiques estructurals i les dimensions que presenta. Ara bé, caldria realitzar- hi una excavació per establir amb fiabilitat els moments fundacionals d’aquest edifici i esbrinar si podria tractar-se, en origen, d’algun tipus de casa fortificada aïllada corresponent al segle VI o primera meitat del segle V aC.



Restes de ceràmica íbera, molt poc abundant





Un tram de la muralla




La muralla té una amplada d'uns 50 cms.


L'estructura d'aquest poblat es podría semblar al del Coll del Moro de Gandesa. Font: F.Garcia i altres, 'El libro de los íberos', ed. El Mèdol




CATALOGACIÓ DELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS DEL TERME MUNICIPAL DE CASERES (TERRA ALTA) -Universitat Rovira i Virgili. Seminari de Protohistòria i Arqueologia

Coll del Moro d’Almudèfer (UTM ETRS89: 273739 / 4547655)

Es tracta d’un assentament situat sobre un turó prominent de la Serra de Botja, al límit entre els termes de Caseres i de Batea, que per les seves característiques li devien permetre una bona defensabilitat natural i una excel·lent visibilidad. 

S’observa clarament una potent mur defensiu de vora un metre d’amplada que envolta un petit recinte d’uns 100 o 200 metres quadrats de superfície. La ceràmica es relativament escassa, potser a causa de que el jaciment mai hagi estat afectat per l’agricultura i es trobi en bon estat de conservació. 

No obstant això, són visibles alguns fragments de ceràmica comuna ibèrica. Pels materials visibles en superfície, hauríem de datar aquest establiment en plena època ibèrica, i en aquest context hauríem de pensar en algun tipus de petit complex defensiu aïllat, degut a les característiques estructurals i les dimensions que presenta. 

Ara bé, caldria realitzar-hi una excavació per establir amb fiabilitat tant la funcionalitat com els moments fundacionals d’aquest edifici i esbrinar si podria tractar-se, en origen, d’algun tipus de casa fortificada aïllada corresponent al segle VI o primera meitat del V a.n.E., semblant a La Gessera.


No hay comentarios:

Publicar un comentario